Un home va arribar fins a un home que es deia Tipola.

Aquest home volia assolir l'estat de Buda i sabia que Tipola l'havia obtingut.

Tipola estava en un temple del Tíbet.

L'home es va apropar a Tipola i li va dir:

- Voldria parar els meus pensament.

Tipola li contestà:

Hi havia un ratolí que estava sempre angoixat perquè tenia por del gat.

Un mag es va compadir d'ell i el va convertir en un gat.

Però llavors, va començar a tenir por del gos. I el mag el va convertir en un gos. Llavors va començar a sentir por de la pantera, i el mag el va convertir en pantera. Amb lo qual va témer al caçador.

Arribar a aquest punt, el mag es va donar per vençut i el va tornar a convertir en un ratolí, tot dient-li: "Res del que faci per a tu et servirà d'ajuda, perquè sempre tindràs el cor d'un ratolí."

Conte Hindú

Fa molt i molts anys, abans de que els homes i les seves ciutats omplíssin la Terra, abans inclús de que moltes coses tinguessin nom, exístia un lloc misteriós custodiat per la Fada del llac. Justa i generosa, tots els seus vassalls sempre estaven disposats a servirla. I quan uns personatges van volguer destroçar el llac i els boscos, molt es van unir a la Fada quan aquesta els hi va demanar que l'acompanyéssin en un perillós viatge a través de rius, pantans i deserts en busca de la Pedra de Cristall, la única salvació possible per a tots.

Un home li va dir a un altre:

-Amb la marea alta, fa molt de temps, vaig escriure amb el meu bastó unes linies a l'arena. I la gent encara es deté per llegir-les i cuida molt de que no s'esborrin.

L'altre home va dir:

No fa gaire temps, dos germans que vivien en granges contigües van tenir problemes. Va ser el primer conflicte seriós que tenien en 40 anys de treballar junts, compartint maquinària i intercanviant collites i béns en forma contínua.

Aquesta llarga i beneficiosa col·laboració va acabar de sobte. Va començar amb un petit malentès i va anar creixent fins a arribar a ser una gran diferència entre ells, fins que va explotar en un intercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.

Un riu, des dels seus orígens en llunyanes muntanyes, després de passar a través de tot tipus de traçat, a la fi va arribar a les sorres del desert. De la mateixa manera que havia sortejat tots els altres obstacles, el riu va tractar de travessar aquest últim, però es va adonar que les seves aigües desapareixien en les sorres tan aviat arribava a aquestes.

"Saber" i "sabor" tenen una íntima relació entre els dos.

Hi havia una vegada, en un petit poblat perdut entre les muntanyes, que vivien en un llogaret recollit i alegre, un grup d'éssers humans. Feien el que solen fer la majoria d'aquests éssers: dormir, treballar, menjar, jugar i dormir. Però vet aquí que un dia un d'ells, per estranys motius que ens portarien a altres històries, va decidir marxar d'aquest poble. Va reunir a tots el éssers del poble i els va manifestar la seva intenció de sortir més enllà de les muntanyes per conèixer el que es "coïa" en altres llocs.

Tots som extensions del camp universal d'energia, diferents punts de vista d'una única entitat. Això implica veure totes les coses del món, a totes les persones del món, i adonar-nos que estem mirant una altra versió de nosaltres mateixos. Tu i jo som el mateix. Tot és el mateix.

Tots som miralls dels altres i hem d'aprendre a veure'ns en el reflex de les altres persones. A això es diu mirall de les relacions. A través del mirall d'una relació, descobreixo el meu jo no circumscrit. Per aquesta raó, el desenvolupament de les relacions és l'activitat més important de la meva vida. Tot el que veig al meu voltant és una expressió de mi mateix.

Cuida els teus pensaments
perquè es tornaran paraules.

Cuida les teves paraules
perquè es transformaran en actes.

Cuida els teus actes
perquè es faran costum.

Cuida els teus costums
perquè forjaran el teu caràcter.

Cuida el teu caràcter
perquè formarà el teu destí.

i el teu destí, serà la teva vida.

Un deixeble li va preguntar al seu mestre:

-Com és possible que tu, mestre, pots estar tant serè malgrat les terribles tragèdies  que viu la humanitat?

El mestre va agafar les mans del perplex deixeble i li explicà:

-Suposa't que estàs dormint i somies que vas en un vaixell amb molts passatgers i, de sobte, el vaixell encalla i comença a enfonsar-se. Llavors, angustiat, et despertes. I la pregunta que jo et faig és: et tornaries a dormir de nou per avisar als personatges del teu somni?