Soy yo

Era un discípulo honesto. Moraba en su corazón el afán de perfeccionamiento. Un anochecer, cuando las chicharras quebraban el silencio de la tarde, acudió a la modesta casita de un yogui y llamó a la puerta.

  --¿Quién es? -preguntó el yogui.

  --Soy yo, respetado maestro. He venido para que me proporciones instrucción espiritual.

  --No estás lo suficientemente maduro -replicó el yogui sin abrir la puerta-. Retírate un año a una cueva y medita. Medita sin descanso.

Luego, regresa y te daré instrucción.   Al principio, el discípulo se desanimó, pero era un verdadero buscador, de esos que no ceden en su empeño y rastrean la verdad aun a riesgo de su vida. Así que obedeció al yogui.

Buscó una cueva en la falda de la montaña y durante un año se sumió en meditación profunda. Aprendió a estar consigo mismo; se ejercitó en el Ser.

  Sobrevinieron las lluvias del monzón. Por ellas supo el discípulo que había transcurrido un año desde que llegara a la cueva. Abandonó la misma y se puso en marcha hacia la casita del maestro. Llamó a la puerta.

  --¿Quién es? -preguntó el yogui.

  --Soy tú -repuso el discípulo.

  --Si es así -dijo el yogui-, entra. No había lugar en esta casa para dos yoes.

 

  *El Maestro dice: Más allá de la mente y el pensamiento está el Ser.

Y en el Ser todos los seres.

Llegir mes
Cuentos 0 comentaris

Sóc jo

Era un deixeble honest. Al seu cor hi regnava l'afany de perfeccionament. Un vespre, quan els grills deixaven de cantar, va anar a la modesta caseta d'un iogui i va trucar a la porta:

- Qui és? - va preguntà el iogui.

- Sóc jo respectat mestre. He vingut per a que em proporcionis instrucció espiritual.

- No estàs lo sufientment madur. - va replicà el iogui sense obrir la porta.- Retíra't un any a una cova i medita. Medita sense descans. Després torna i et donaré instrucció. 

Al principi, el deixeble es va desanimar, però era un verdader buscador, d'aquells que no paren i rastregen la veritat encara posant en risc la seva vida. Així que va obeïr al iogui.

Va buscar una cova a la falda de la muntanya i durant un any es va submergir en meditació profunda. Va apendre a estar amb ell mateix, es va excercir en el Ésser.

Van tornar les plujes del monzó. Per elles va saber el deixeble que havia transcorregut un any des de que va arribar a la cova. Va abandonar la cova i es va posar en marxa cap a la caseta del mestre. Va trucar a la porta.

- Qui és? - va preguntar el iogui.

- Sóc tu - va contestar el deixeble.

- Si és així - va dir el iogui-, entra. No hi havia lloc en aquesta casa per a dos jos.

* em Mestre diu: més enllà de la ment i el pensament está el Ésser. I en el Ésser tots els Éssers.

Llegir mes
Contes 0 comentaris

Atmanjali Mudra

És potser el gest més utilitzat arreu del món. Fins i tot a la tradició cristiana era utilitzat per els sacerdots i monjos.

Quan unim la mà dreta, que simbolitza la saviesa, l'esperit o energía superior, amb la mà esquerra, que simbolitza lo terrenal, equilibrem inernament l'energia masculina i femenina.

Llegir mes
Pràctiques i Videos 0 comentaris

El conte dels dos llops

Un matí un vell Cherokee li va explicar al seu net la batalla que passa a l'interior de les persones.

Li va dir: "Fill meu, la batalla és entre dos llops dins de tots nosaltres".

Llegir mes
Contes 0 comentaris