El sufi Bayazid diu de si mateix:

De jove jo era revolucionari i la meva oració consistia en dir a Deu:

"Senyor donam forces per canviar el món".

A mida que em vaig anar fent adult i em vaig adonar de que m'havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar ni una sola ànima, vaig transformar la meva oració i vaig començar a dir:

"Senyor, dóna´m la gràcia de transformar a les persones que entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i als amics. Amb això em dono per satisfet".

Ara que ja sóc vell i tinc els dies contats, he començat a comprendre lo estúpid que he sigut. Ara la meva única oració és la següent:

"Senyor, donam la gracia per canviar-me a mi mateix".

Si jo hagués resat d'aquesta manera des del principi, no hauria malgastat la meva vida.

Una vegada un home gran caminava per la platja contemplant el mar, quant de sobte a la llunyania va veure a una figura d'un home que semblava que estava ballant. Es va afanyar a apropar-se a aquella persona per veure què feia exàctament.

Expliquen que un lleó que tenia molta set es va aproximar fins a un llac d'aigües clares. Al atanssar-se, va veure un rostre reflexat i va pensar:

"Vaja, aquest llac deu ser d'aquest lleó. Haig de vigilar molt amb ell."

Un rei va anar fins al seu jardí i va descobrir que els arbres, arbustos i flors s'estaven morint.

El roure li va dir que es moria perquè no podia ser tant alt com un Pi. Girant-se cap al Pi, el va trobar caigut perquè no podia donar raïm com la Vinya. I la Vinya es moria perquè no podia florir com el Roser. El Roser plorava perquè no podia ser tant alt com el Roure. Llavors va trobar una planta, una Frèsia, florint i més fresca que mai.

Un antropòleg va proposar un joc als nens d'una tribu africana. 

Va posar una cistella plena de fruita a prop d'un arbre i els hi va dir als nens que aquell que arribés primer a l'arbre guanyaria totes les fruites.

Quan va donar la senyal perquè correguessin, tots els nens es van agafar de les mans i van córrer junts, després es van assentar junts a gaudir del premi.

-Vostè perdoni - li va dir un peix a un altre-, és vostè més vell i amb més experiència que jo i probablement em podrà ajudar.

-Diguem

-A on puc trobar això que anomenen Oceà? He estat buscant-lo per tot arreu, sense resultat.

-L'Oceà, és a on estàs ara mateix. - li va contestar el vell peix.

-Això? però si això no és més que aigua... el que busco és l'Oceà. -va replicar el jove peix, totalment decebut, mentre marxava nedant cap un altre lloc.

Al poble on vivia el mestre Hakuin, una jove es va quedar embarassada. El seu pare la va pressionar perquè revelés el nom del seu amant i al final, per fugir de la justícia, la jove va dir que era Hakuin. El pare no va dir res més, però quan va néixer el nen se'ls va emportar a Hakuin, s'ho va llançar i li va dir:
-Sembla que aquest és el teu fill -afegint tota mena d'insults.

A Uwais, el Sufi, li van preguntar:

-Què t'ha dut a la Gràcia?

Ell respongué:

- Quan em desperto al matí, em sento com un home que no està segur de viure fins al vespre.

-Què dimonis estàs fent? -li vaig preguntar al mico quan el vaig veure treient un peix de sota de l'aigua i el col.lcava en una branca d'un arbre.

-Estic salvant-lo de morir ofegat -em va respondre.

El que per un és menjar, és verí per a un altre. El Sol, que permet veure a l'àliga, cega a un mussol.