Conta una vella llegenda dels Indis Sioux que una vegada van arribar fins a la botiga del vell bruixot de la tribu, presos de la mà, Toro Bravo, el més valent i honorable dels joves guerrers, i Núvol Blau, la filla del cacic i una de les més belles dones de la tribu.

    -Ens estimem -va començar el jove.
    -I ens anem a casar -va dir ella.
    -I ens estimem tant que tenim tanta por... Volem un encanteri, un conjur o un talismà, alguna cosa que ens garanteixi que podrem estar sempre junts, que ens asseguri que estarem un al costat de l'altre fins a trobar la mort.

    -Si us plau ... -van repetir- ¿hi ha alguna cosa que puguem fer?

    El vell els va mirar i es va emocionar en veure'ls tan joves, tan enamorats i anhelants de la seva paraula.

    -Hi ha una cosa -va dir el vell- però no sé ... És una tasca molt difícil i sacrificada

    -Núvol Blau -va dir el bruixot- veus la muntanya al nord de la nostra aldea? Hauràs d´escalar-la sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans, i caçar el falcó més bell i vigorós de la muntanya. Si l´atrapes, hauràs de portar-lo aquí amb vida el tercer dia després de la lluna plena. Has comprès?

    - I tu, Toro Bravo -va seguir el bruixot- hauràs d'escalar la Muntanya del Tro. Quan arribis al cim, trobaràs la més brava de totes les àguiles, i només amb les teves mans i una xarxa hauràs d´atrapar-la sense ferides i portar-la davant meu. ¡Visca el mateix dia en què vindrà Núvol Blau! ¡Surtin ara!

    Els joves es van abraçar amb tendresa i després van partir a complir la missió encomanada, ella cap al nord i ell cap al sud.

    El dia establert, davant de la botiga del bruixot, els dos joves esperaven amb les bosses que contenien les aus sol·licitades. El vell els va demanar que amb molt de compte les traguessin de les bosses: eren veritablement bells exemplars.

    -I ara, què farem? -va preguntar el jove- ¿els matarem i beurem l'honor de la seva sang?
    -No -va dir el vell.
    -¿Els cuinarem i menjarem el valor en la seva carn? -Va proposar la jove.
    -No -va repetir el vell-. Fareu el que us dirée: preneu les aus i lligueu-les entre si per les potes amb aquestes tires de cuir. Quan les hagueu lligat, solteu-les i que volin lliures.

    El guerrer i la jove van fer el que se'ls demanava i van deixar anar els ocells. L'àguila i el falcó van intentar aixecar el vol però només van aconseguir rebolcar pel pis. Uns minuts després, irritades per la incapacitat de volar lliurement, les aus van arremetre a cops de bec entre si fins fer-se mal.

    Aquest és el conjur -va dir l'ancià-: mai oblidin el que han vist. Són vostès com l'àguila i el falcó. Si es lliguen l'un a l'altre, encara que ho facin per amor, no només viuran arrossegant-se, sinó que a més, tard o d'hora, començaran a fer-se mal l'un a l'altre. Si voleu que l'amor entre vosaltres perduri, voleu junts... però mai lligats.