Aquell any les pluges havien sigut particularment intenses en aquella regió. Una riuada s'havia emportat la cabana d'un pagès, però quan van acabar les pluges, les aigües havien deixat una valuosa joia. El bon home va vendre la joia i amb la suma de diners que li van entregar va reconstruir la seva cabana i el resta li va regalar a un noi orfe i desvalgut del poble.

La riuada havia arrrasat també el poble del costat i un pagès, per salvar la seva vida, es va abraçar a un tronc d'un arbre que flotava sobre les turbulentes aigües. Un altre home, espaorit, li va demanar auxili, però el pagès si va negar, dient-se a si mateix: "Si puja aquest al tronc, potser es tomba i m'ofego".

Els anys van anar passant i una guerra va esclatar al regne. Els dos pagesos van ser allistats. El pagès bondadós va ser ferit de gravetat i va ser conduït a l'hospital. El metge que el va atendre, amb gran afecte i eficàcia, era aquell noi orfe al que ell anys endarrere havia ajudat. El va reconèixer i va posar tota la seva ciència i tot el seu amor al servei del malferit. El va salvar i es van fer grans amics el reste de les seves vides.

El pagès egoista va tenir per capità de tropa a l'home a qui no havia auxiliat. El va enviar a primera línia de combat i dies després va trobar la mort a les trinxeres.

"Les conseqüències segueixen, abans o després, als actes. La generositat engendra generositat i l'egoisme engendra egoisme. Hem de cultivar els quatre bàlsams de la ment: amor, compassió, alegria per la benaurança dels altres i equanimitat."