Estimar el que som

Data de publicació: 10/05/2019


Fàbula "Un peix ha de ser un peix". 

Els animals del bosc es van adonar un dia de que cap d'ells era l'animal perfecte: els ocells volaven molt bé, però no nadaven ni escarbaven; la llebre era una estupenda corredora, però no podia volar ni sabia nadar... Y així tots els altres. 

 


No hi hauria una manera d'establir una academia para millorar la raça animal?

Dit i fet. 

En la primera classe de carrera, el conill va ser una meravella i tots li van donar un excel.lent, però a la classe de vol van pujar el conill a la branca d'un arbre i li van dir: "Vola, Vola conill!". L'animal va saltar i es va estampar contra el terra, amb tant mala sort que es va trencar dues potes i va fracassar també a l'exàmen final de carrera.

L'ocell va estar fantàstic volant, però li van demanr que excavés com un talp. Quan ho va fer es va fer mal a les ales i al bec, així que ja no podia volar. L'ocell no va aprovar ni la prova d'excavació, ni va arribar a l'aprovat a la prova de vol. 

Convencem-nos!: un peix ha de ser un peix, un fantàstic peix, un magnífic peix, però no té perquè ser un ocell. 

Només quan aprenguem a estimar en serio el que som, serem capaços de convertir el que som en una meravella.

Font: “Razones para la alegría” de J.L. Martín Descalzo.



Comentaris

    Sense comentaris ara mateix

Deixa el teu comentari