Vivia en certa lloc un bracmán que es deia Savarakipana, que significa: nascut per ser pobre. Aquell dia va rebre una gran quantitat d'arròs i quan va haver acabat de sopar, encara li va quedar per a l'endemà. Perquè no es fes malbé el va guardar en una olla que va penjar d'un clau a la paret, a sobre del seu llit.
A l'anar a dormir, el bracmán no podia apartar el pensament de l'olla d'arròs.
- Si ara regnés la fam al país -es va dir, d'aquest olla d'arròs trauria com a mínim cent rupies, amb les quals podria comprar una parella de cabres, mascle i femella. Cada sis mesos tindria cabretes i, en uns anys tindria un gran ramat. Venent les cabretes, trauria prou diners per comprar un bou i una vaca. Amb l'import dels cabrits, em compraria uns zebús. Amb les cries dels zebús compraria una parella de cavalls, i amb el que em donessin pels poltres seria aviat ric. Quant fos ric em compraria una casa ben gran a la qual aniria a visitar el governador, qui, encantat de lo bonica que seria, em concediria la mà de la seva filla, dotant-la abundantment. Al poc temps de casats tindríem un fill que es diria Somasarman. Quan fos prou gran per poder-lo gronxar sobre els meus genolls...
En aquell moment, el bracmán va aixecar una cama i va tirar l'olla, el contingut va caure sobre ell, quedant cobert d'arròs de cap a peus.
Així, a la vora del Sagrat Ganghes els sacerdots diuen als seus fidels oients:
- Qui fa bojos plans per al futur, queda cobert d'arròs com Savarakipana.
A l'anar a dormir, el bracmán no podia apartar el pensament de l'olla d'arròs.
- Si ara regnés la fam al país -es va dir, d'aquest olla d'arròs trauria com a mínim cent rupies, amb les quals podria comprar una parella de cabres, mascle i femella. Cada sis mesos tindria cabretes i, en uns anys tindria un gran ramat. Venent les cabretes, trauria prou diners per comprar un bou i una vaca. Amb l'import dels cabrits, em compraria uns zebús. Amb les cries dels zebús compraria una parella de cavalls, i amb el que em donessin pels poltres seria aviat ric. Quant fos ric em compraria una casa ben gran a la qual aniria a visitar el governador, qui, encantat de lo bonica que seria, em concediria la mà de la seva filla, dotant-la abundantment. Al poc temps de casats tindríem un fill que es diria Somasarman. Quan fos prou gran per poder-lo gronxar sobre els meus genolls...
En aquell moment, el bracmán va aixecar una cama i va tirar l'olla, el contingut va caure sobre ell, quedant cobert d'arròs de cap a peus.
Així, a la vora del Sagrat Ganghes els sacerdots diuen als seus fidels oients:
- Qui fa bojos plans per al futur, queda cobert d'arròs com Savarakipana.
Conte Anònim de la Índia
Comentaris
Sense comentaris ara mateix
Deixa el teu comentari