Quan Bramadatta regnava a Benarés, hi havia un vell mercader que viatjava de poble en poble, portant les seves mercaderies a lloms d'un ase. Aquest

mercader es valia d'un enginyós ardit per alimentar al seu ruc. Tan aviat com arribava a un poble, el descarregava i el cobria desseguida amb una pell de lleó; després el deixava anar en un camp d'arròs o alfals. L'ase menjava fins inflar-se i els amos dels camps no s'atrevien a treure'l, ja que creien que es tractava d'un lleó veritable. Un dia el mercader va arribar a un poble, i com havia fet en els altres, va deixar anar a l'ase en un camp de verd alfals. L'amo, en veure el que ell suposava un lleó, va fugir, aterrit, al poble, i va explicar als seus conveïns el que estava passant. Sense vacil·lar un moment, tots es van armar fins a les dents i van córrer a trobar el fals lleó. Aquest, en veure apropar-se a tanta gent va llançar un sonor bram que va descobrir als camperols la seva disfressa, i que va tenir a més per conseqüència irritar molt més a tothom. En un moment van caure tots sobre ell i l'apallissaren de tal manera, que quan a la fi el mercader va aconseguir rescatar-lo, estava moribund. L'home es va tirar dels pèls en veure que per la seva avarícia havia perdut a un company fidel i útil, i mentre el pollí moria, el vell anava dient: - No és la pell el que fa temible al lleó.

Conte Anònim Indi