...I quan es va fer gran, el seu pare li va dir:

-Fill meu, no tots neixen amb ales. I si bé és cert que no tens obligació de volar, opino que seria penós que et limitessis a caminar tenint les ales que el bon Déu t'ha donat.

-Però jo no sé volar - va contestar el fill.

-Vine - va dir el pare.

El va agafar de la mà i caminant el va portar a la vora de l'abisme a la muntanya.

-Veus fill, aquest és el buit. Quan vulguis podràs volar. Només has de parar-te aquí, respirar profund, i saltar a l'abisme. Un cop a l'aire estendràs les ales i volaràs ...

El fill va dubtar.

-I si caic?

-Encara que caiguis no moriràs, només alguns cops que et faran més fort per al següent intent -va contestar el pare.

El fill va tornar al poble, als seus amics, als seus parents, als seus companys amb els quals havia caminat tota la vida.

Els més petits de ment van dir:

-Estàs boig? -Per què?

-El teu pare està delirant ...

-Què vas a buscar volant?

-Per què no et deixes de pavadas?

-I a més, qui ho necessita?

Els més lúcids també sentien por: 

-Serà cert?

-No serà perillós?

-Per què no comences a poc a poc?

-En tot cas, prova tirar-te des d'una escala.

-... O des de la copa d'un arbre, però ... Des del cim?

El jove va escoltar el consell dels que el volien. Va pujar a la copa d'un arbre i amb coratge va saltar ... Va desplegar les seves ales. Les agità en l'aire amb totes les seves forces ... Però igualment ... Es va precipitar a terra ... Amb un gran bony al front es va creuar amb el seu pare:

-Em vas mentir! No puc volar. Ho he provat, i mira el cop que m'he donat! No sóc com tu. Les meves ales són d'adorn ... - va ploriquejar.

-Fill meu - va dir el pare - Per volar cal crear l'espai d'aire lliure necessari perquè les ales es despleguin. És com tirar-se en un paracaigudes ... Necessites certa altura abans de saltar. Per aprendre a volar sempre cal començar corrent un risc.

Si un no vol córrer riscos, el millor serà resignar-se i seguir caminant com sempre.

Jorge Bucay