Quan naixem respirem per la pantxa. Amb el transcurs de la vida, aquesta ens va esculpint el cos i poc a poc anem deixant que la pantxa, que és el nostre pirmer cervell es vagi tensant.

Retornar a l'origen ens aporta molts beneficis. Recuperem l'alegria de respirar, ens obrim a les noves aventures i som capaços de copsar amb més amplitut la realitat.

Aquesta respiració es pot posar en pràctica en qualsevol situació. Quan camines, cuines, et dutxes, parles amb algú...

Senzillament queda't quieta i pose't una mà damunt de la pantxa, just per damunt del teu melic. Deixa que l'aire entre i surti sense fer res. Nota el moviment de la mà.

Transcurregut un minut comencem a portar més aire a l'espai de la pantxa. Quan l'aire entra, la pantxa surt cap a fora. Quan l'aire surt la pantxa torna cap endarrera.

Poc a poc ves ampliant el volum d'aire. Sempre des de la comoditat i sense lluitar.

Quan estiguis familiaritzada amb aquesta respiració ja no necessitaràs la mà per activar-la.

Apta per a fer en qualsevol situació!