Rosa Jové
Ed. l'Esfera dels Llibres
"El son dels nens ha esdevingut, aquests darrers anys, un motiu de preocupació per a
molts pares.
En altres temps això no passava. Abans nosaltres dormíem amb els pares molts anys (on
ho havíem de fer, si no? Sempre hi havia més nens que habitacions!). Els nostres pares
no esperaven que un nen s’adormís sol, ni que dormís tota la nit d’una tirada. No ens
consideraven subjectes actius del dormir, sinó passius. No deien: «el nen se’n va a
dormir», sinó «vaig a adormir el nen». La mare ens adormia a coll, acotxats al pit (al
començament, al pit mateix), amb un gronxament rítmic i una cançó de bressol. I quan
ens despertàvem a mitja nit no era el fi del món, senzillament ens tornaven a adormir.
Llegir mes