Es conta que un deixeble d’un savi filòsof va arribar a casa i li va dir:

-Estimat mestre, es diu que un amic teu ha estat parlant malament de tu.

-Espera! -el va interrompre el filòsof-. Has fet passar pels tres filtres el que ara vas a explicar-me?

-Els tres filtres? –va dir el deixeble.

-Sí. El primer filtre és la veritat. Estàs segur de que el que vas a dir és absolutament cert?

-Bé, no ho sé directament. M’ho han dit uns veïns.

-Al menys –va dir el savi- ho hauràs passat pel segon filtre que és la bondat. A veure, això que vas a dir és bo per algú?

-No, realment, no. Més bé al contrari

-Ah,…mirem llavors el darrer filtre. El darrer filtre és la necessitat, creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?

-De fet, no.

-Llavors –va dir el savi somrient- si no és veritat, ni és bo ni és necessari, millor l’enterrem a l’oblit.